Dejen paso
Saludos lectores, ya se que muchos de vosotros estais enganchados a este blog y eso me gusta. Pero estoy sintiendo un poquito de envidia sana, si eso puede existir. Algunos de vosotros entrais aqui buscando una cosa que se da cuando yo posteo. Podriamos hablar de una relacion causa-efecto o una simbiosis. ¿de que estoy hablando? bueno desvelemos el misterio. Desde que comence ha desvariar en este pequeñp espacio de la red, tengo una asidua lectora y posteadora llamada Carme MG. Sus comentarios y aportaciones siempre son muy interesantes aunque alguna vez discrepe de lo que dice, pero eso es sano ¿no? discrepar, discutir, defender tus puntos de vista desde una posicion logica coherente y siempre desde el respeto. Muchas son las opiniones aqui vertidas y Carme casi siempre pone el broche o la guinda del pastel con sus acertados comentarios. Ahora se que muchos entrais para ver si Carme ha puesto algo, yo tambien!!!!!! , asi que no me queda mas remedio que seguir posteando para que Carme nos ilumine con su sabiduria. Tambien se que nuestra amiga aun no se ha decidido a tener un espacio propio si lo tuviera tendria muchos lectores y al igual yo perderia un poco de fuelle. Sea como sea seguire posteando para que Carme nos siga ilustrando (anda un rodoli).
Si algun dia te decides a tener tu espacio no nos abandones. Un Beso.
Aullidos 
febrero 7, 2008 at 9:53 pm
Suposo que alguna cosa hauré de dir, Jorge. Saps que porto un parell de dies de donant-li voltes a si et contesto o no públicament però, finalment, aqui estic una mica abrumada.
Primer de tot GRACIES. M’ha agradat la paraula simbiosi perquè això pot ser aquest blog, una societat d’ajuda mútua. Compartir coneixements i idees és una forma de solidaritat. I aqui, cadascú comparteix les idees i els coneixements que te.
En segon lloc dir-te que no tinc la més mínima intenció de fer un blog propi. M’agrada participar en aquest i, amb el teu permís, continuaré fent-lo.
Per últim, i crec que és el més important, el que cal és que cada cop hi hagi més Jorges, Alberts, Albertos Navas, Eduards García, Jordis Cros, Jorges Reyes, Alícias, Antoñitas la fantàstica, Silvestres, Cristòbals García, Padres Solidarios, anónims covards o anónims sense més, persones emprenyades o contentes per a que aquest canal d’expressió lluire ho sigui cada cop de més i més persones.
Des d’aqui vull animar tothom qui entra en aquest blog a dir la seva, sobre tot a la meva amiga Núria, que es fa de pregar. Tothom tenim idees que expressar, segur, per vertebrar aquest espai comú. No sé si aconseguirem arribar a gaires conclusions definitives però com a mínim continuarà essent enriquidor gràcies a que hi ha persones com en Jorge, l’Albert, l’Alberto Navas etc., etc., etc. que ens «deixen pas» a tots els demés.
Vosaltres sou els veritables artífex d’aquesta realitat.
Gràcies de nou i fins aviat!
Carme Martín